L’educació catalana es troba entre l’espassa i la paret i els canvis de govern i de les lleis educatives, des de fa uns anys, provoquen gran debat social i no ajuden a millorar les relacions entre els membres de la comunitat pedagògica. En aquests moments, la problemàtica ha sorgit de la decisió de la Consellera d’Educació, Irene Rigau, que vol suprimir la sisena hora que es va implantar en el centres públics l’any 2006-2007 amb el govern del tripartit. Van dirigir una iniciativa que pretenia equiparar les hores de l’escola pública amb la concertada, van afegir 175 hores més a l’horari escolar i van ampliar amb 4.600 docents la plantilla de mestres. Volien millorar els resultats acadèmics a l’escola pública, però ho van aconseguir?
Els resultats de les competències bàsiques dels alumnes, després de la implantació de l’estratègia política, no van millorar i fins i tot van empitjorar. Aquests resultats van ser aprofitats pels polítics en cap per a reafirmar la seva posició i l’agosarada consellera va afirmar que “Se puede hacer lo mismo en cinco horas con los medios de los que disponemos” (La Vanguardia, 08/04/2011). Les seves principals raons per a defensar-ho van ser la retallada pressupostària davant d’una situació de crisi i un increment de professors per a fer front a la forta demanda de places en el curs 2010-2011.

A més a més, van ser valents de prometre que tot i que volen suprimir aquesta hora mantindrien els professors a les escoles per a seguir fent reforços i, aquells que no es necessitessin, els destinarien a d’altres escoles. Jo em pregunto si aquesta promesa, si realment s’aboleix la sisena hora, es complirà o només serà una de les moltes fantasies polítiques que es diuen però que mai s’apliquen. La veritat és que no ho puc saber, però seria bo, per a la seva campanya política durant els anys de mandat, que complissin la seva paraula. Segurament que no volen provocar una nova revolta del gremi educatiu o un nou increment de l’atur i per tant, una explosió de crits de crisi.

Les escoles i els professors van adaptar-se a la nova situació i generalment van aprofitar aquestes hores per a desenvolupar hàbits de lectura, fer reforços de les matèries o grups reduïts i desdoblaments. En definitiva, es va aprofitar aquesta nova hora per atendre millor la diversitat i millorar els resultats educatius. De manera que potser les baixes estadístiques educatives no van ser la causa de la implementació d’un reforç horari sinó dels recursos que teníem, i tenim, i de l’ús que en fèiem, i que en fem: uns recursos o medis que segons la consellera Riugau ja tenim.

Sense embuts, puc afirmar amb molta seguretat que una sisena hora pot ajudar a millorar el rendiment escolar i, és indiscutible que una retallada d’esforços, pressupost i recursos influeixen en la qualitat educativa. Si es vol reduir el fracàs escolar, atendre la demanda de professors o, d’una manera vehicular, millorar el problema de l’atur, primerament, s’ha de pensar (aquest fet implica examinar detingudament la situació i no precipitar-se)  i dialogar (que vol dir escoltar, entendre i tenir en compte les opinions dels altres). I, s’han de deixar en segon pla les tàctiques polítiques i les maquinacions per a destruir l’adversari.

Autora: Anna Garriga Sivila